Clos Maria 2007, D.O. Montsant

Mas Perinet és un projecte que mai he entès, un mega celler al Priorat (10 Ha pertanyen a la D.O. Montsant)  lligat a una obra d'enginyeria que més que una actuació sobre el medi, ha estat una agressió a aquest (parlo de posar màquines a triturar els sols de llicorella fins als 8 metres de profunditat, per tal d'afavorir i accelerar l'exploració radicular dels ceps i que aquesta sigui més profunda). Tot això amb una inversió inicial de 20 mil·lions d'euros, aportada per tres socis, entre ells el cantautor J.M. Serrat.

Digueu-me romàntic, però tot això, d'inici, ja no em fa "trempar" i sembla ser que no sóc l'únic, el Celler ja porta uns anys en venda. L'anyada 2010 no es va veremar i l'any passat no es va arribar ni a fer la poda de les vinyes, limitant-se l'activitat a tasques dins del celler. (Òbviament que hi ha altres factors que han contribuït a la fallida del projecte, a banda de romanticismes)

A dia d'avui, el número de cellers que fan fallida va "in crescendo" i el patró sol ser comú, cantants, futbolistes, actors, etc... que munten a cop de talonari (o via endeutament) grans cellers amb unes perspectives de vendes que no acaben de fer-se realitat i uns deutes que s'incrementen de manera exponencial provocant la irremeiable fallida financera.

El fet es que dins del projecte Mas Perinet, tot i la falta de connexió afectiva, hi ha un vi que a mi personalment m'agrada i que té quelcom que fa que tingui identitat pròpia, és el Clos Maria. Esperem que el puguem continuar gaudint en properes anyades. (si no vaig errat, l'anyada 2008 es troba a distribuïdors, a tendes costa de trobar...)

Així doncs, parlem d'aquest excel·lent 2007:

Vi procedent de vinyes de entre 9 i 10 anys, és el resultat del cupatge d'un 63% de Garnatxa Blanca, 17% de Chenin Blanc, 14% de Muscat de gra petit i un 6% de Macabeu. Tot ben arrodonit per els 9 mesos de criança en roure francès amb presència de mares fines.

Visualment presenta un color daurat amb reflexos verdosos.

En nas presenta certa complexitat, que va des de sensacions cítriques a notes de fruita blanca madura, amb registres secundaris florals, fumats, fruits secs i fins i tot herbacis. (Trobo a faltar certa mineralitat)

En boca és gras, equilibrat, retrobament amb els registres nasals, cítrics, fruits secs, fumats i fruita blanca.

El conjunt em sembla molt rodó i satisfactori, fusta molt ben posada. Un vi que es gaudeix sobretot en nas i que té un bon pas per boca.

Per acabar, citaré a J. Puig (Viñedos de Ithaca): "Yo soy viticultor de cuarta generación y nunca me dedicaría a cantar".

Em ve al cap, un altre cantautor que afortunadament es dedica a fer vins, al Priorat també.

L'intrusisme al món (tancat) del vi, està molt mal vist... per alguns.

Salut i fins al pròxim vi.