9 de Septiembre de 2013
Mucho se ha dicho y se dice sobre no mezclar futbol y política, pero no tengo constancia de la existencia de restricciones a la mezcla de vino y política, así que allá vamos:
Hace casi dos años (22 de Noviembre de 2011) escribía en el Blog hermano de esta página una entrada referente a Vall Llach 2005. Lo hacía al hilo de las últimas elecciones generales celebradas y de la situación política, económica y social de aquel momento.
El resultado de aquellas elecciones no era muy halagüeño, no solo en lo económico sino sobretodo en lo social y en lo referente a las tensiones España-Cataluña.
No hace falta explicar a que nivel han llegado esas tensiones, ni dejar constancia, en lo social, de que la represión ejercida por los de siempre sobre los oprimidos habituales va en aumento y parece no tener límites.
El tema nacionalista (tanto españolista como catalanista) va a todo trapo, y el que escribe, espectador en primera línea, no hay día que no quede perplejo escuchando y leyendo todo lo que el tema genera en prensa, redes sociales, amistades y conocidos.
En una sociedad tan individualista donde, paradójicamente o no…, los individuos carecen de identidad social “propia”, parece que la única manera de solucionar esa carencia sea, adscribirse a alguno de los grupos existentes donde encontrar esa identidad, definida por mi religión, mi nación, mi estatus… que a su vez nos ponen “enfrente de” o confrontan con identidades adscritas a grupos diferentes dentro de las respectivas categorías que definen socialmente al individuo.
Todo esto nos aleja cada vez más, de metas deseables de solidaridad y justicia, conocimiento y libertad, fraternidad…, es más, la "evolución", mal llamada progreso, nos aleja cada vez más de esos ideales ya presentes en sociedades ancestrales (esas menos evolucionadas), de las que hemos heredado el Tabú del incesto pero de las que hemos desechado el Tabú de la acumulación.
Bien, después de esta extensa introducción, que quería ser breve, les dejo el texto al que hacia referencia “Vall Llach 2005”, y sí, escrito en catalán (así fue escrito, pero sobre todo pensado), no tengan problema si no lo entienden, tienen cientos de traductores en línea, si realmente les interesa su contenido, claro.
Vaya por adelantado mi saludo, nada afectivo, a todos aquellos que me recriminan que escriba en castellano sobre vinos catalanes, a los que me recriminan que escriba en catalán en una página con título en castellano y para no alargarme con los saludos, vaya ese saludo, en general, a todos los estrechos de mente (sí, en ocasiones falto al respeto, menos de las que me gustaría, por eso de las formas, malditas formas).
Tengo (tenemos) la fortuna de poder escribir libremente en la lengua que me place en cada momento, lenguas a las que les tengo el mismo cariño y que hacen posible la comunicación con la gente que quiero y con la que está por querer. Esto si es progreso respecto a tiempos no tan pasados.
22 de novembre de 2011
Lluís Llach va compondre i va interpretar la banda
sonora de l'època d'un País sotmès a la repressió i opressió del
seu poble, perpetrada i dirigida per una dictadura militar.
Època que ha quedat enrere, però que, malauradament, la seva banda
sonora torna a tenir plena vigència en el moment actual (el mateix
Lluís Llach remarca i lamenta això), moment en que la dictadura militar ha
estat substituïda per la dictadura dels mercats (nom darrere del qual
mantenen l'anonimat els mateixos de sempre però amb diferents armes i mètodes
de repressió i opressió dels pobles)
Poc podia imaginar, penso, en Lluís Llach, que 30 anys després del seu primer
concert (22 de Març de 1967 a Terrassa), a l'any 1998, faria la primera verema
de les vinyes del seu propi celler, i molt menys, que els seus vins tinguessin
la mateixa capacitat d'emocionar que la seva música, així com la mateixa
admiració i reconeixement que les seves cançons.
Bé, aquest Vall Llach 2005 va ser tastat el dia 19 de
Novembre, dia de reflexió previ a les eleccions que el 20-N
van atorgar una amplia majoria al Partit Popular, com ja es preveia.
Així que... si a la vigent banda sonora li faltava algun element
que justifiqués la seva lletra i el missatge, ja el tenim aquí, es
miri des de una perspectiva nacionalista, econòmica, política o
social, tant se val, tothom hi trobarà a les cançons de Lluís Llach
elements de protesta, denúncia, lluita i indignació aplicables, també, als
temps en que vivim o intentem viure.
Aquest, és un Blog de vins, així que toca parlar de vi, en
aquesta ocasió les circumstàncies del moment i el propi vi ens han portat
per camins no habituals fins arribar, ara sí, a parlar d'aquest magnífic Vall
Llach 2005.
Abans de començar amb el vi, m'agradaria deixar constància del magnífic entorn
en que vàrem tastar aquest vi. Teníem pendent la celebració de grans
aconteixements passats, teniem els vins per fer-ho, només calia trobar el lloc
adequat i el vam trobar, a Capolat (Berga) una magnífica casa rural en
un immillorable entorn
Casa Solanelles, al que cal afegir el tracte excel·lent que
vam rebre dels seus propietaris, la Carme i el Joan.
Ara sí, el vi:
El cupatge d'aquest 2005 està format per, 63% Carinyena, 24% Merlot i 13%
Cabernet Sauvignon amb un pas de 14 mesos per bótes de roure francès.
Visualment presenta un brillant color cirera picota amb capa mitja-alta
amb rivet propi de vins més joves. La llàgrima fa honor als 15,5º, lenta, glicèrica i amb tinció de
copa.
En nas li costa obrir-se, quan ho fa, hi predomina una excel·lent mineralitat, acompanyada d'aromes intensos de fruita negra. En segon pla apareixen notes de regalèssia, balsàmics i més subtilment
torrefactes i cedre.
Ens ha deixat una sensació de força continguda, no acaba d'expressar-se amb
tota la força que se li intueix.
En boca és on trobem tota la potència i contundència que no ha arribat a
expressar en nas, amb una estructura i complexitat extraordinària.
Potència que no li resta una gran elegància en el seu pas per boca, amb el record de les sensacions que apreciàvem en nas.
Un vi elegant, però potent, amb sensació tàctil molt
agradable, rodó en boca amb un post-gust llanguíssim.
Resumint, un dels grans vins del Priorat per aclamació general, que en aquesta
ocasió ens mostra un posat més elegant en contraposició a la
rusticitat d'altres, també grans, Priorats.
Fins al pròxim vi.
